El cos humà per dins
Aquest article apareix en el número 5 de Cocoter - El Cos Humà |
![]() |
El cos humà és com un puzle d’òrgans encaixats i agrupats, que funcionen com equips i ens ajuden a respirar, digerir el menjar, netejar el cos per dins… Voleu veure com funciona?
Què li passa al menjar un cop ens l’hem empassat?
(Aparell digestiu)
L’aparell digestiu és l’encarregat d’ingerir el menjar i les begudes, triturar-ho tot, extreure els nutrients que necessita el cos i expulsar allò que no necessita. Comença a la boca i passa per l’esòfag cap a l'estómac. D’allà va cap als intestins, el prim i el llarg i tot el que el cos no necessita surt per l’anus. D’una punta a l’altra de l’aparell són 8 metres de llarg! Només l’intestí prim ja en són 6!
Inspirem… Expirem…
(Aparell respiratori)
El cos necessita oxigen i aquest arriba a través de la respiració. L’aire entra pel nas o la boca i va fins als pulmons. Dins els pulmons hi ha els alvèols, unes minihabitacions on els glòbuls vermells atrapen l’oxigen i passa a la sang. Alhora, s’expulsa el gas que no necessitem que fa el camí invers, dels pulmons cap a fora. Els adults inspiren entre 12 i 15 vegades per minut, en canvi un nen o nena de 9 anys ho fa entre 25 i 30 vegades per minut!
Bum-bum! Bum-bum!
(Aparell circulatori)
Si el cervell és el centre de comandament del cos, el cor n’és el motor. Un motor connectat a una llarguíssima xarxa de venes i artèries per on circula la sang. Si les poséssim totes en una sola línia, podríem fer dues i tres voltes a la Terra!
Venes i artèries formen un circuit tancat, és a dir, no hi ha cap forat a l’exterior. La circulació és sempre en el mateix sentit, mai cap enrere. La sang que corre per les venes va en direcció al cor, i la que corre per les artèries va del cor a la resta del cos.
El cor és un múscul que pesa si fa no fa el mateix que una patata grossa (uns 300 g) i que bomba la sang amb prou força perquè arribi a tots els racons del nostre cos. Té quatre habitacions: dos ventricles i dues aurícules. Estan separats per unes membranes o portes que s’obren i tanquen amb cada batec. Bomba la sang a 70 batecs o pulsacions per minut i en aquest temps fa moure els 5 litres de sang que tenim al cos.
Ai, quins nervis….
(Aparell nerviós)
Els nervis són les autopistes de la informació del nostre cos. Estan connectats al cervell: el centre de comandament. Al cervell hi arriba la informació a través dels sentits i envia les instruccions a la resta del cos. Gràcies a això hi veiem, sentim, ens comuniquem, però també s’encarrega de moltes altres accions de les quals no en som conscients com per exemple fer funcionar els pulmons, els intestins o que el cor bategui. Quan tenim sensació de perill o incomoditat, el cervell prepara el cos per reaccionar de pressa: incrementa el batec del cor, suem més i els músculs es tensen.
La xarxa de nervis s’estén per tot el cos i la informació passa d’una punta a l’altre gràcies a les neurones. Les neurones són cèl·lules molt petites que es passen informació d’una a l’altra amb petites descàrregues elèctriques. Per la medul·la espinal, la part del sistema nerviós que recorre la columna vertebral, la informació va a més de 200 km/h!!
D’on surt el pipí?
(Aparell excretor o urinari)
El nostre cos també produeix substàncies que cal eliminar. Els ronyons entren en acció! En tenim dos i bàsicament són dos filtres. Hi entra la sang bruta i en surt neta. Allò que cal eliminar passa a la bufeta, on es forma el pipí. Quan està tot ple és quan ens venen ganes d’anar al lavabo. És per això que és molt important beure aigua durant el dia, per poder ajudar el cos a expulsar el que no necessitem.
Remenem l’esquelet!
(Aparell locomotor)

L’esquelet i els músculs són les estructures que ens permeten moure’ns, córrer i saltar i, alhora, que tots els òrgans que tenim dins el cos estiguin al seu lloc. Els infants tenen voar 300 ossos! A mesura que creixem alguns d’aquests s’ajunten entre ells de manera que, quan som grans, en tenim uns 206. Gairebé la meitat d’aquests els trobem a les mans (27 a cada mà) i als peus (26 a cada peu). Així podem ser més àgils a l’hora de manipular coses amb les mans i caminar millor.
Els músculs mantenen l’estructura d’ossos a lloc i estan enganxats als ossos gràcies als tendons i lligaments. Aquests són els que permeten que puguem moure les mans o els dits àgilment o que puguem doblegar colzes i genolls. Aquests músculs normalment funcionen per parelles, quan un s’estira, l’altre s’arronsa. Funcionen igual que els fils d’un titella.
Hi ha altres músculs que ajuden a fer funcionar els òrgans del nostre cos. Per exemple els que participen en la digestió que fan avançar el menjar a través dels intestins o els que ajuden a expulsar un nadó a l’hora del part.