La història de l’Apollo 11
|
Aquest article apareix en el número 2 de Cocoter - La Lluna |
 |
L’Apollo 11 va ser la missió que va dur per primera vegada l’home a la Lluna.
Durant la dècada dels anys 60, Rússia (aleshores Unió Soviètica) i els Estats Units competien per ser els primers a arribar a la Lluna. Els russos havien estat els primers a enviar satèl·lits i astronautes a l’espai. Fins i tot van ser els primers a allunar un coet no tripulat: el Luna 9. Els nord-americans havien fet molts progressos enviant satèl·lits i astronautes a l’espai i van ser els primers a orbitar la Lluna.
Cada pas del camí a la Lluna havia de ser provat abans de fer el gran salt. L’espai era desconegut, calia saber què hi trobarien i com s’ho farien per anar i tornar. Finalment, el 16 de juliol estava tot a punt.
Saturn 5
El coet Saturn 5 era un coet construït per enviar astronautes a la Lluna. Feia 110 m d’alçada, una mica menys que la torre Agbar de Barcelona (145 m.). Amb els dipòsits plens pesava com 700 hipopòtams junts!
El Saturn 5 tenia 4 parts. A la de dalt de tot hi havia el Columbia, el mòdul on viatjaven els astronautes, i l’Eagle, el mòdul amb què van arribar a la Lluna. A les altres 3 parts hi havia els propulsors i el combustible. Com si fos un misto, el coet engegava els propulsors, quan s’acabava el combustible d’aquella part, es desenganxava i s’engegaven els propulsors de la següent part. I així fins a tres vegades.
1a part: Era la part del coet amb els motors més potents. Havia de tenir prou potència per enlairar el coet i allunyar-lo de la Terra.
2a part: Aquesta part era l’encarregada de posar el coet en òrbita cap a la Lluna.
3a part: Finalment, la darrera empenta seguint el camí cap a la Lluna.
El Columbia amb Michael Collins al comandament, va quedar en òrbita al voltant de la Lluna, mentre que Neil Armstrong i Edwin Aldrin passaven a l’Eagle preparats per allunar.
Un petit pas per a un home, un gran salt per a la Humanitat
El 20 de juliol de 1969, després de 4 dies de viatge, l’Eagle va aterrar al mar de la Tranquil·litat. Neil Armstrong va sortir de la nau i va fer les primeres passes, tot pronunciant la famosa frase: «Un petit pas per a un home, un gran salt per a la Humanitat».
Neil Armstrong i Edwin Aldrin van fer diverses proves i experiments. Van recollir uns 23 kg de roca lunar per poder-les estudiar un cop a la Terra. Gràcies a aquestes mostres, hem pogut conèixer més coses sobre la Lluna.
Armstrong i Aldrin van passar 21 hores a la Lluna, gairebé un dia sencer.
Per iniciar el camí de tornada, l’Eagle es va enlairar i per trobar-se amb el Columbia. Armstrong i Aldrin es van retrobar amb Collins i, un cop tots junts, van posar rumb a la Terra de nou.
Xof!
El 24 de juliol, després de tres dies de viatge, la càpsula on viatjaven els astronautes (la part de dalt de tot del Columbia) va entrar a l’atmosfera terrestre. Va desplegar els paracaigudes i va caure, tal com estava programat, a l’oceà Pacífic, a 1.400 km de distància de Hawaii.
Els astronautes van estar 21 dies aïllats en un edifici especial. Els científics es volien assegurar que no havien portat microbis de la Lluna que posessin en perill la resta de la Humanitat.
La missió Apollo 11 va durar 8 dies, 3 hores i 18 minuts.
Fenomen televisiu
L’arribada a la Lluna va ser un fenomen mundial, no només perquè va ser la primera vegada que l’ésser humà anava i tornava de la Lluna, sinó perquè es va poder veure en directe per televisió.
Es calcula que van veure l’allunatge més de 500 milions d’espectadors a tot el món. A casa nostra, la gent va haver d’esperar fins a les 4 de la matinada del 20 al 21 de juliol per poder veure com Neil Armstrong feia les primeres passes a la Lluna. Quina aventura!
Il·lustració: Laufer